Gairebé 470 persones inscrites: la masterclass sobre violència escolar i pràctiques restauratives
S'hi van inscriure gairebé 470 persones de tretze països. Diana Márquez va impartir la masterclass gratuïta sobre violència escolar i pràctiques restauratives, organitzada juntament amb la Comunidad de Aprendizaje CoPAZ: va parlar del règim penal juvenil que entra en vigor el 5 de setembre i del que això canvia per a l'escola. No cal saber de dret: és per a docents, famílies i equips escolars. L'enregistrament i el material han quedat publicats.
S'hi van inscriure gairebé 470 persones de tretze països. El dijous 27 d'agost la masterclass es va fer en directe per Zoom, durant dues hores i quart, i també es va emetre per YouTube.
Va ser la masterclass gratuïta que va impartir Diana Márquez, presidenta de la Sociedad Argentina de Justicia Restaurativa SAJuR, organitzada juntament amb la Comunidad de Aprendizaje CoPAZ. Va parlar del que l'escola haurà de resoldre a partir del 5 de setembre.
Comença per una llei, però no cal saber de dret: és per a docents, famílies, equips d'orientació i qualsevol persona que treballi amb adolescents.
Van obrir la trobada María Teresa Barrios i Ma. Victoria Vásquez Risso, de la Fundación CoPAZ, i per la Sociedad Argentina de Justicia Restaurativa SAJuR hi van acompanyar Alejandra Zarza i Eva Cavanna.
El que canvia el 5 de setembre
La Diana va començar pel marc. El 5 de setembre entra en vigor a l'Argentina la llei 27.801, el nou Règim Penal Juvenil, que deroga un decret llei de la dictadura. Des d'aquell dia, una noia o un noi de catorze anys pot ser sotmès a procés, condemnat o absolt.
La llei antiga tenia dues claus: l'edat i el tipus de delicte. La nova va abaixar la primera de setze a catorze anys i va treure la segona. Lesions, amenaces, resistència a l'autoritat, dany simple: delictes que abans quedaven fora i ara hi entren. Llegida pensant en un pati d'escola, aquesta llista és una altra cosa. No és que ara hi entri el delicte greu adolescent: és que ara hi entra el que passa un dimarts qualsevol.
I hi ha una dada que la Diana va posar sobre la taula de seguida. A la província de Buenos Aires hi ha avui 276 nois i noies tancats sense ser punibles —un de cada cinc dels que van ingressar al sistema— segons l'últim informe de la Comisión Provincial por la Memoria. El tancament de qui no podia ser jutjat no comença amb aquesta llei.
L'escola, va aclarir, no respon penalment pel delicte d'un alumne. Però sí que té deures propis: el deure de cura mentre l'infant és a càrrec seu, el de donar avís als organismes de protecció, i la responsabilitat civil de la institució si el dany va ocórrer per no haver fet el que calia fer. «L'escola no anirà a la presó, però sí que li preguntaran què va fer abans.»
El que va explicar la sala
A mitja classe es va demanar a les persones participants que escrivissin una situació d'aquella mateixa setmana, a la seva escola, que qualificarien de violenta. Van arribar trenta-una respostes. Hi van aparèixer burles, exclusió en el joc, crits intimidatoris, violència digital entre estudiants i també entre docents, una avaluació escrita lliurada a una estudiant no alfabetitzada, un professor que es nega a repetir el que ha dit quan li ho demana un estudiant amb discapacitat intel·lectual.
La segona consigna demanava tres paraules sobre com es dirimeixen avui els conflictes. Les dues que més van créixer al núvol van ser «actuar» i «ignorar».
Tres etapes i un criteri
La segona part va ser de mètode. La Diana va ordenar la intervenció en tres etapes.
Apropar-se al problema sense estar colonitzat. Arribar sense la versió que ja circula: en un cas públic, sense la que han donat els mitjans; en una escola, sense la que han donat a la sala de professorat. «Si arribes sabent qui és el problema, ja no esbrinaràs res: confirmaràs.» D'aquí surt l'única pregunta amb què s'arrenca, i es fa per separat, sense públic, a cada persona: què necessites? També a qui sostindrà el procés, perquè de vegades la resposta honesta és que no es pot, i cal fer un pas al costat.
El diàleg, si hi ha les condicions. Només aquí s'asseu algú amb algú, i no sempre s'hi arriba. Una trobada mal preparada no és neutra: pot tornar a danyar qui ja ha estat danyat. El primer que s'aprèn en aquest treball no és asseure dos adolescents cara a cara, sinó saber quan encara no es pot.
La integració, que sol ser la que falta. Que qui ha danyat torni a tenir un lloc i faci alguna cosa concreta. Aquí la Diana va marcar una distinció: commoure's és que algú s'emocioni i plori en una reunió; moure's és que faci alguna cosa que li travessi el cos. Un adolescent que demana disculpes i torna al mateix lloc de sempre no s'ha mogut: s'ha commogut, i això dura una setmana.
I hi ha algú més mirant. Tota la classe espera de veure què passa: si qui ha danyat desapareix uns dies i torna igual, la comunitat aprèn que allà no passa res. El que es decideix en un cas se l'emporta tot el grup.
El criteri que travessa les tres etapes és la política BACI —bondat, acompanyament, cura i integració—, que la Diana va crear i va registrar. «Sona tou i no ho és. Si una intervenció no té aquestes quatre, no és restaurativa: és un tràmit ben redactat.»
Per què la paraula importa
Cap al final, la Diana va tornar sobre la paraula bullying. Traslladada a l'aula, trasllada la lògica penal: hi ha un autor, hi ha una víctima, cal identificar-lo i sancionar-lo. I quan no criminalitza, diagnostica. «O jutge o metge. Nosaltres som educadors.»
La guia de la província de Buenos Aires demana des del 2012 mantenir una posició crítica amb el terme, precisament per la seva empremta criminològica, i parlar d'assetjament: una acció sostinguda en el temps, sense tipologies de víctimes ni de victimaris. Les etiquetes s'enganxen i no es desenganxen. La que queda del costat de la víctima tendeix a quedar-s'hi, i aquesta identitat allarga el dany en lloc de guarir-lo; qui queda de l'altre costat aprèn a fer allò que li han dit que és.
És el salt que fem sense adonar-nos-en: deixem de preguntar què ha fet una persona i passem a dir què és. Un adolescent pot cometre un error. El que no pot és convertir-se ell en un error, perquè un error es repara i una persona error no.
El material i el que ve
La classe completa va quedar enregistrada al canal de SAJuR: veure la masterclass a YouTube. Té capítols, per anar directament a cada tram.
Les plaques de la classe han quedat publicades i es poden veure i descarregar en PDF: Violencia escolar y prácticas restaurativas. Allà hi ha també les respostes de la sala, anonimitzades.
La capacitació «Violencia escolar y prácticas restaurativas» comença el dijous 24 de setembre i continua els dijous 1, 8, 15 i 22 d'octubre: cinc classes sincròniques a càrrec de l'equip docent de SAJuR: Eva Cavanna, Alejandra Zarza, Giselle Méndez i Miguel Assis. Els eixos recorren les trajectòries adolescents i l'anàlisi del conflicte, les perspectives dels actors en situacions d'assetjament, el marc normatiu de convivència escolar, la participació comunitària en la gestió de conflictes, i l'impacte del nou règim penal juvenil en les institucions educatives.
Gràcies a la Comunidad de Aprendizaje CoPAZ per obrir aquest espai juntament amb la Sociedad Argentina de Justicia Restaurativa SAJuR, i a qui es va connectar a seguir-lo.
On seguir-nos
Si alguna cosa d'això ha servit, la millor manera de continuar-ho és acompanyar les tres organitzacions que ho van fer possible.
- Comunidad de Aprendizaje CoPAZ — www.copaz.org · @copazong
- Sociedad Argentina de Justicia Restaurativa SAJuR — sajur.org · @sajurargentina
- Dra. Diana Márquez — dianamarquez.org · @dianitaemarquez
